Ferrovial a Sanitat

#lectoropinaCalellaCOM: Joan Flores Constans

Fa uns quants dies va sortir a la llum pública que la Conselleria de Sanitat havia signat un contracte amb una empresa externa per fer el rastreig dels casos positius per coronavirus. El cas sembla força embolicat, més encara després de sentir les declaracions de la consellera, però si se segueix el rastre pas a pas és força més senzill del que sembla.

Una vegada passada la fase més greu de la pandèmia, les autoritats sanitàries mundials marquen l’estratègia a seguir en el futur immediat: fer un seguiment individualitzat de cada cas positiu per poder, d’aquesta manera, rastrejar els contactes i, si és el cas, aïllar-los per aturar la propagació. A Catalunya, aquesta feina recauria en els Centres d’Atenció Primària (Sanitat Pública), que són els que tenen els historials, a més del contacte més freqüent, en qüestions mèdiques, de tota la població.

La Conselleria de Salut, presidida per una consellera d’ERC -les Conselleries directament implicades amb la pandèmia estan en mans d’ERC-, en comptes de posar en marxa aquest seguiment des dels CAP, proveint-los del personal i de les eines necessàries, signa un contracte amb una filial de Ferrovial, l’empresa implicada en el cas Palau de finançament irregular de CDC, per un import de 17,7 milions d’euros, perquè siguin ells qui portin a terme els seguiments. Un import com aquest requereix una sèrie de condicionants de concessió, però la Conselleria al·lega “total urgència” i ja no ha de fer concurs; és a dir, concedeix el contracte a dit.

Ferrovial no és una empresa dedicada a la sanitat, però això és igual perquè la feina de Ferrovial és aconseguir el contracte -igual que en els casos de grans obres públiques- i, després, subcontractar -paraula clau- la feina a especialistes, en aquest cas, sanitaris. I on són els especialistes sanitaris? Als CAP. Què farà, doncs, Ferrovial? Subcontractarà personal sanitari, a preus ínfims i en condicions laborals pèssimes, fins i tot a gent que ja treballa als CAP, perquè facin la feina; és a dir, la Conselleria privatitzarà el rastrejament deixant en mans d’una empresa privada una qüestió de salut pública en comptes de reforçar l’estructura pública ja existent. La diferència entre el que cobraran els subcontractants i l’import total del contracte, aquests 17,7 milions d’euros, se l’embutxacarà Ferrovial; d’aquesta manera, es paguen a l’empresa favors prestats -no sé si encara hi és, però els amants de la música haureu vist que, de les plaques d’agraïments als mecenes que hi ha al vestíbul del Palau de la Música Catalana, la més gran és la de Ferrovial- en comptes de reforçar el sistema d’atenció primària i contractar directament professionals de la salut -tenint en compte, a més a més, que el temut rebrot a la tardor ens trobarà un altre cop sense les dotacions de personal necessàries, i el més normal és que es repeteixin les carències viscudes aquests darrers dos mesos-.

Qüestionada per l’opinió pública, la consellera Vergés, que ja no pot justificar el contracte, diu que el resoldrà -fins i tot l’envien a TV3 a rebre l’acostumada sessió de bany i massatge que solen ser les entrevistes d’aquest mitjà a elements del Govern-; però amaga que per resoldre el contracte s’activa una clàusula que figura en el propi contracte, i no és de franc: s’haurà de pagar una indemnització, l’import de la qual no s’ha fet públic però que, per lògica, hauria de cobrir la pèrdua de beneficis de Ferrovial si es reverteix la contractació -igual que va passar amb el magatzem submarí de gas de les Terres de l’Ebre-; és a dir, Ferrovial cobra tant si fa la feina com si no la fa. Com al casino, la banca sempre guanya.

El projecte de llei del vicepresident Aragonès que obria la possibilitat d’externalitzar, és a dir, privatitzar, el que anomenava “serveis a les persones” -un concepte que pot incloure des de l’assistència hospitalària fins les residències d’avis i els serveis de derivats de la llei sobre la dependència-, ja va donar un primer avís de cap on es dirigien les polítiques de serveis públics dels departaments en mans d’ERC; ara, la consellera Vergés n’ha donat un altre indici: les polítiques neoliberals de tota la vida. Per ser d’esquerres no n’hi ha prou amb què el nom del partit inclogui aquesta paraula.