Les cosidores de mascaretes casolanes obriran nous projectes a partir de setembre

• El grup de cosidores voluntàries ha disminuït, però continuen endavant amb la seva tasca d’abastir a tota la ciutat. Ara es plantegen servir a les persones amb nous projectes a partir de setembre. Fins i tot podrien posar en marxa una cooperativa.

A més dels treballadors essencials, hi ha hagut un col·lectiu que s’ha passat tot el confinament al peu del canó: les cosidores voluntàries. En un moment molt delicat, en el qual el material sanitari de protecció era molt escàs, es van proposar fer mascaretes perquè els calellencs anessin protegits. A data d’avui, encara continuen fent mascaretes, tot i que el mercat ja està abastit. Les seves mascaretes són de tela de cotó, reutilitzables i gratuïtes.

Les seves mascaretes les podreu trobar a la botiga Peluts al carrer Barcelona, a la Biobotiga i la Cassola del carrer Església, a la carnisseria Montse i la llibreria Mastegamosques del carrer Costa i Fornaguera, la papereria Nogueras del carrer Amadeu, entre d’altres. També les envien a Poblenou al forn de pa Ca la Naiara.

La xifra a la que han arribat és admirable: ja n’han fabricat 8.500. Diuen que “hi ha gent que no pot comprar mascaretes de cotó i considerem que n’hem de fer per ajudar a les persones més vulnerables”. Les mascaretes de farmàcia no són reutilitzables. A més de les mascaretes, també han fet barrets per als professionals sanitaris de l’Hospital de Calella.

A partir del setembre posaran guardioles als punts on es poden recollir les mascaretes per tal de recaptar diners per projectes solidaris per servir a les persones de cara a Nadal o Reis. Són voluntàries i continuaran el seu projecte de voluntariat més enllà de cosir mascaretes. El grup està format tan per homes com per dones.

Han arribat a ser més de 50 cosidores. Ara, però, el nombre ha disminuït fins a ser-ne només 4 o 5. El punt àlgid va ser durant el període de confinament més dur, motiu pel qual molta gent que no podia anar a treballar es va bolcar a participar-hi. Un cop han tornat a la feina, han hagut de deixar de cosir.

Gràcies a les donacions d’empreses i de particulars, han aconseguit el material per poder fer-les. Tot i així, també han posat diners de la seva butxaca per comprar més teles, agulles, cinta o arreglar la màquina de cosir si se’ls espatllava. Han estat organitzades: dues persones s’encarregaven de recollir el material i portar-los-hi i passaven un altre dia a buscar les mascaretes ja fetes i entregar-les a les botigues on els calellencs les podien agafar.

Tot i la seva tasca altruista, lamenten que des de l’Ajuntament no se les hagi volgut reconèixer. No els van donar el permís per repartir-les mentre estàvem confinats i ho havien de fer d’estranquis. Això vol dir que les persones que portaven teles i recollien mascaretes han estat exposades a ser multades si passaven per algun control de policia.

Les cosidores també es plantegen crear una cooperativa perquè les cosidores que no trobin feina, puguin treballar cosint complements i així puguin cobrar i ajudar a reactivar l’economia. Les cosidores també es volen reinventar, saben que les ajudes vindran de la mateixa gent que es mou.