El govern pot pactar amb ERC, Cs o Comuns les empreses públiques

• La decisió d’ERC de voler la presidència de Gestvia fa inviable el pacte amb la resta de membres de la oposició perquè Ciutadans no vol donar-li la presidència de l’empresa pública de  mobilitat. Així, el govern té la porta oberta per negociar amb Esquerra, Ciutadans i, fins i tot, Calella en Comú. Les diferències entre les posicions dels partits de la taula de confiança d’esquerres (ERC, Calella en Comú i CUP) invalida la mateixa taula en aquesta qüestió.

El repartiment del número de consellers de Gestvia i Ràdio Calella TV (RCTV) és un punt on govern i oposició s’han posat d’acord. La Secretària de l’Ajuntament ja li ha donat el vist i plau. Seran 11 representants, els mateixos que hi havia fins ara, però la repartició serà diferent: 4 de JxC, 2 d’ERC, 2 CeC, 1 PSC, 1 CUP i 1 Cs. El govern no tindrà majoria, es queda amb 5 representants dels 11 possibles. Queda pendent, i és motiu de negociació, qui ostentarà les presidències d’aquestes dues empreses –es tria el president i vicepresident a partir de les votacions dels consellers–.

La designació dels membres del Consell d’Administració i de la Junta General de Gestaigua hauran de passar per un plenari. Està participada per l’Ajuntament de Calella (51%) i Sorea (49%), la composició dels òrgans de govern és més complexa al participar-hi capital privat.

Esquerra exposa com a punt de partida l’estudi de la doble tarificació en la zona blava perquè els residents tinguin unes tarifes reduïdes i promoure la mobilitat sostenible i demana el control de Gestvia.

Per la seva banda, Ciutadans donarà suport a qui vulgui implementar la zona verda i baixar a la meitat el cost de la zona blava per a residents. Demana també la vicepresidència d’una de les empreses públiques. Tot i així, no vol donar suport a ERC en la presidència per ser un partit independentista, en canvi veuria amb bons ulls que els Comuns tinguessin el control.

Calella en Comú ofereix el seu cap de llista, Josep Maria Juhé, a Gestvia. Juhé, aleshores cap de llista del PSC, va ser president d’aquesta empresa pública en el primer mandat de Candini quan no tenia majoria absoluta fent tàndem amb Jordi Sitjà (CIU) com a vicepresident. Els Comuns també proposen a Joan Carles Rosa com a conseller. La negociació del govern i Calella en Comú és menys probable que es tanqui amb acord per les diferències entre els tres partits (JxC, PSC i Calella en Comú).

La CUP proposa a Marina Juhé com a consellera de l’empresa de mobilitat, igual que en l’anterior legislatura.

Per la seva banda, el govern de Junts per Calella i PSC tindran 5 dels 11 representants als òrgans administratius de les empreses públiques de Gestvia i RCTV.

Pel que fa a Gestvia, fins ara la presidia Albert Torrent (ara JxC)  i Josep Torres (PSC) n’era el vicepresident. L’empresa es va crear l’any 1998, té un pressupost de més de 1,3 milions d’euros i gestiona els aparcaments, l’execució de les polítiques d’urbanisme, el servei de carrilet i grua. La idea del govern és que Torres presideixi aquesta nova legislatura l’empresa de mobilitat. Per arribar a un pacte amb ERC caldrà que cedeixi la presidència de l’empresa pública a Xavier Ponsdomènech i si vol pactar-ho amb Cs caldrà que li cedeixi la vicepresidència.

Respecte de Ràdio Calella Televisió, l’altra empresa pública de titularitat 100% municipal amb un pressupost de més de 300 mil euros, no hi ha cap demanda especial per part de cap dels partits de la oposició. El mitjà de comunicació públic, en aquests moments, no disposa de director, per tant, haurà de realitzar un concurs públic i ser escollit per dues terceres parts del plenari.

Els partits tenen tres mesos després de la constitució de l’Ajuntament, el 15 de juny passat, per decidir la renovació dels càrrecs dels consellers. Aquesta setmana acaba el termini però com que no estan disponibles la totalitat dels regidors caldrà esperar a després de la Festa Major perquè es facin efectives les reunions de les Juntes Generals que decidiran aquestes composicions. Val a dir que els futurs consellers de les empreses públiques no perceben -fins al dia d’avui- cap compensació econòmica per exercir el càrrec.